Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

És una xarxa d’associacions nacionals que ofereix activitats musicals múltiples i diversificades Les seves activitats tenen com a objectiu desenvolupar l’interès dels joves per la música i iniciar-los en el món de la creativitat, lluny de qualsevol discriminació i a la recerca d’una societat respectuosa i interessada per la identitat cultural de cadascú El moviment sorgí simultàniament l’any 1939 a Bèlgica, promogut per Marcel Cuvelie, director de la Société Philharmonique de Bruxelles, i per René Nicoly, a França El 1940, arran del primer “Concert pour la Jeunesse”, Marcel Cuvelier fundà a…

Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El 1986 es creà la…

El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la  Fundació Enciclopèdia Catalana  en la convocatòria El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de…

Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de…

Les enquestes foren fetes entre el 1912 i el 1921 La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials Però les enquestes dutes a terme per A Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra 1962-64 Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica Els criteris aplicats són investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre…

Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa,…

Publicat a partir del 1966, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues És el cançoner més extens publicat fins ara als Països Catalans i un dels més extensos del món

Els seus integrants, que no poden sobrepassar els vint-i-cinc anys, provenen de conservatoris i escoles de música d’arreu de Catalunya La seva admissió està condicionada a una oposició que se celebra cada tres anys, en començar un nou cicle formatiu Cada cicle inclou una sèrie de trobades anuals on es treballen repertoris específics, que culminen en una gira de concerts per Catalunya Ha actuat als festivals Temporada d’Ibercamera o en el Festival Grec de Barcelona, al Palau de la Música Catalana i als auditoris de Sant Cugat del Vallès, Lleida i Barcelona  A més del director titular, la JONC …

Tenia la seu al convent de Santa Caterina Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris