Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Corberó
Família d’artistes iniciada per Pere Corberó i Casals
(Lleida 1877 — Barcelona 1957), bronzista, repussador.
Installat a Barcelona 1890, collaborà amb arquitectes i decoradors en obres de metallisteria fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i havia obtingut premis a Barcelona París i Mèxic fins el 1916 exercí també de músic professional El seu fill Valeri Corberó i Trepat Barcelona 1908, pintor i decorador, es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A Galí, i també a Ginebra i París prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans 1936 Germà seu fou Xavier Corberó i Trepat Barcelona 1901-81, bronzista i…
tractat de Corbeil
Història
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de relatiu al…
el Corbatxo
Darrera obra de creació de Giovanni Boccaccio, escrita en prosa en 1354-55, poc temps després del Decameró
.
Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de caràcter misogin,…
Coral Sant Jordi
Música
Agrupació coral fundada a Barcelona l’any 1947.
En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…
Coral Càrmina
Música
Entitat coral fundada el 1972 a Barcelona per Jordi Casas i dirigida per ell fins el 1988 i, posteriorment, per Josep Pons (1988-90), Francesc Guillén (1991), Josep Vila (1991), Alfred Cañamero i Monserrat Ríos.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral Càrmina és,…
Coral Cantiga
Música
Entitat coral fundada el 1961 per Leopold Massó al si del Casal dels Lluïsos de Gràcia, i una de les capdavanteres en el procés de renovació del món coral català.
Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81, Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao…
,
Le Cop Catalan
Setmanari
Setmanari fundat el 1917 a Perpinyà per Albert Bausil, continuador de Le Cri Catalan .
En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
Cercle Lingüístic de Copenhaguen
Grup de lingüistes danesos reunits, des del 1934, al voltant de Viggo Brøndal i Louis Hjelmslev.
Sota la direcció d’aquest darrer, el grup fou orientat progressivament cap a un estructuralisme abstracte En fou l’òrgan la revista “Acta Linguistica” 1939
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…