Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la cancelleria…
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…
Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu
![](/sites/default/files/media/EEC/club_Tennis_Taula_Osona_Vic_Esportiu.jpg)
Jugadores del Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu
Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu / David Fajula
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Vic.
Fundat el 1978, debutà en les lligues territorials L’equip masculí jugà dues temporades a la màxima divisió estatal, accedint-hi el 1986 i el 1991 El 1992 guanyà el Campionat de Catalunya Fou tres vegades campió d’Espanya 2001, 2002, 2007 i sis vegades subcampió 1998, 2000, 2006, 2008, 2009, 2010 També guanyà dos títols de la Lliga estatal 1998, 2007 i la Copa de la Reina 2012, i participà diverses temporades en competicions europees de clubs La temporada 2006-07 fou subcampió de la Copa ETTU Guanyà el Campionat de Catalunya en sis ocasions 1999, 2000, 2001, 2006, 2007, 2010 El 1992 l’equip…
Hoquei Club Rubí Cent Patins
![](/sites/default/files/media/EEC/hoquei_club_rubi_cent_patins.jpg)
L’equip de l’Hoquei Club Rubí Cent Patins campió de la Copa Confederació d’Europa (2009)
Hoquei Club Rubí Cent Patins
Hoquei línia
Club d’hoquei sobre patins en línia de Rubí.
Fundat el 1992, és un dels clubs pioners d’aquest esport Participà en la primera edició de la Lliga Catalana l’any 1994, i destacà a partir del 2005 L’equip masculí guanyà la Copa Confederació d’Europa 2010, la Copa del Rei 2006, 2009, 2013, 2016, 2017 i la Lliga Elit 2014, 2015, 2017, i es proclamà campió de Catalunya 2009, 2010, 2011, 2013, 2014, 2016 L’equip femení també fou campió de Catalunya 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, i guanyà la Lliga Elit 2014, 2017, 2018, la Copa de la Reina 2014, 2016, 2017, 2018 i la primera edició de la Lliga d’Europa femenina 2017 El 2011 organitzà la…
Prades
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner313.jpg)
Armes dels Prades
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el comtat de…
ducat de Somerset
Història
Títol anglès concedit el 1443 a John Beaufort (mort el 1444), quart comte de Somerset.
El 1448 fou concedit de nou al seu germà Edmund Beaufort mort el 1455, comte de Dorset i cinquè comte de Somerset, cap de la facció dels Lancaster Revertí a la corona a la mort 1471 del seu fill Edmund Beaufort Enric VIII el concedí de nou el 1525 al seu fill illegítim Henry Fitzroy mort sense fills el 1536 Finalment fou atorgat el 1547 a Edward Seymour , germà de la reina Joana Encara és portat pels seus descendents El comtat de Somerset fou concedit per primera vegada el 1141, per la reina Matilde I, al normand William de Mohun mort vers el 1155, que no fou reconegut pel rei Esteve I El…
Cornaro
Llinatge patrici venecià que s’enriquí pel seu comerç amb l’Orient.
Donà quatre duxs a la república un dels quals fou Giovanni Cornaro i una reina, Caterina Cornaro, a Xipre
marquesat de Casa Riera
Història
Títol concedit el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Rosés, tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula, castellà d’Amposta.
Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera , besoncle de Fabiola Mora y de Aragón, reina de Bèlgica
Act of Settlement
Història
Llei aprovada pel Parlament anglès (1701) que regulava la successió a la corona.
Hom establí que el sobirà fos vinculat a l’Església anglicana i aprovà la successió de la dinastia Hannover a la mort de la reina Anna Stuart 1714
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran