Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
Cinema Rescat
Cinematografia
Revista publicada a Mataró des del 1997, amb periodicitat semestral, per l’entitat homònima.
Duu el subtítol "Investigació, recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic català" Ha tingut com a redactors en cap Josep Estivill, Pedro Nogales i Ana Fernández, i la major part dels collaboradors són membres de l’entitat, com els socis d’honor Joan Francesc de Lasa, Tomàs Mallol i Miquel Porter Sovintegen els números monogràfics i els dossiers centrats en els objectius fundacionals, sense oblidar una voluntat cohesionadora del cinema que es fa als Països Catalans
La Publicitat
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement setmanal d’esports del diari La Publicitat editat a Barcelona del 9 d’abril de 1923 al 31 de març de 1924.
Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català
llibre de la Saviesa
Llibre deuterocanònic de l’Antic Testament, un dels anomenats llibres sapiencials, d’autor desconegut, escrit en grec, vers l’any 50 aC, per als jueus d’Alexandria que vivien sota l’amenaça contínua d’ésser seduïts pel paganisme egipci.
Titulat Llibre de la Saviesa de Salomó Σοφία Σαλωμῶνος, aquesta atribució és sols una ficció retòrica El seu tema central és el d’una invitació a cercar la justícia, la voluntat divina i la saviesa —conceptes mútuament equivalents— sota l’estímul d’una immortalitat benaurada Palesa l’influx del pensament hellenístic, bé que incorporant-lo en el marc específicament judaic d’una interpretació de la història a la llum de la fe d’Israel
Cant espiritual
Literatura catalana
Poema d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada el nom de Càntica espiritual , que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes Consta de 224 versos estramps, distribuïts en vint-i-vuit estrofes de vuit versos Sembla obra de la maduresa del poeta, però no té el caràcter moral d’altres composicions d’aquesta època i té, altrament, un accent molt personal El poeta s’adreça directament a Déu i l’interroga sobre la seva salvació Sent dintre seu el desig de caminar envers Déu, però la …
L’Avenç
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Jaume Massó i Torrents.
Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del…
Yajur-veda
Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara
Crònica d’esports de Manresa i la seva comarca
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Manresa des del 30 de setembre de 1935.
Nasqué amb la voluntat de ser l’exponent de les activitats esportives desenvolupades a la ciutat i a la comarca del Bages Tingué seccions fixes de futbol, bàsquet, excursionisme i escacs i, a partir del gener del 1936, incorporà atletisme, ciclisme i esports de neu Francesc Perramon Pla en fou el principal redactor De periodicitat setmanal, el número tenia entre quatre i vuit pàgines impreses en color rosa, com les publicacions esportives europees de l’època Publicà almenys vint-i-tres números
Labreu Edicions
Editorial
Editorial creada el 2004.
Es defineix com una associació cultural sense ànim de lucre que pretén dur a terme una tasca de suport i de difusió de literatura de qualitat en llengua catalana Tant en poesia com en narrativa, publica autors nous o bé oblidats que es caracteritzen per l’ambició i per la voluntat d’innovació i risc literaris En el seu catàleg, hi ha autors com Francesc Garriga Barata, Jordi Vintró, Tomàs Arias, Marc Masdéu, Joan Todó, Max Besora, Sergej Dovlatov, Anaïs Nin o Rubem Fonseca, entre d’altres
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
Diari Català
Historiografia catalana
Primer diari català, fundat a Barcelona el 4 de maig de 1879 per un equip de joves advocats, republicans i federals, amarats d’un esperit racionalista.
Desenvolupament enciclopèdic Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions –tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo , Lo Catalanista i La Veu de Catalunya– foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, s XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics…