L’Avenç

Capçalera del primer número de la revista L’Avenç (3 de juliol del 1881)

© Fototeca.cat

Revista fundada a Barcelona per Jaume Massó i Torrents.

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques: del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893. Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens. Els deu primers números foren velografiats (del juliol al desembre del 1881) i la resta impresos. Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació. En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de Valentí Almirall i fou difusor del positivisme típic de la segona meitat del segle XIX. Des del 1882 —subtitulat literari, artístic i científic— dedicà una atenció preferent al món artístic. Del 1882 al 1884 defensà l’incipient naturalisme, i a partir del 1883 —amb una presentació molt acurada i luxosa, i sota la direcció de Ramon D. Perés— integraren la redacció de L’Avenç els autors més destacats del naturalisme a Catalunya: Apel·les Mestres, Narcís Oller, Josep Yxart i Joan Sardà. La segona època de la revista —sota la direcció de Massó i Torrents, com ho havia estat des de la fundació, llevat del lapse en què la dirigí Perés— tingué un període (1889-92) sense una orientació precisa; la presència, però, de Santiago Rusiñol i d’Alexandre Cortada, entre d’altres, és significativa d’una nova sensibilitat.

El 1893 L’Avenç es convertí en una revista polèmica, nacionalista i anarquitzant, introductora de l’avantguarda europea i vehicle del naixent Modernisme. Hom hi traduí, entre d’altres, Baudelaire, Ibsen, Maeterlinck, Laconte de Lisle i Nietzsche. Per als seus impulsors, aquest esperit innovador tenia, sovint, el seu sentit en una voluntat de regeneració de Catalunya. Cal esmentar la campanya lingüística de L’Avenç.