Resultats de la cerca

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal

Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí

Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978

L’any 2020 tenia 60 membres de 41 estats, tots ells pertanyents al Consell d’Europa És regit per un comitè polític que aprova el pressupost, fixa les directrius i admet nous membres Els prop de 170 membres del comitè es reparteixen segons el pes de cada estat membre L’òrgan de govern és el comitè executiu, que desenvolupa les directrius acordades pel comitè polític Les àrees d’actuació cobreixen diversos àmbits governança, democràcia i ciutadania medi ambient cooperació internacional cohesió econòmica, social i territorial administració de serveis públics, etc Els seus objectius principals…

La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…

Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Era dirigit per quatre representants de la UGT Federació de Treballadors de l’Ensenyament, quatre de la CNT Sindicat de Professions Liberals, un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i en una…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…

Les seves atribucions eren molt limitades, puix que, fora de la seva participació a l’assemblea nacional per a l’elecció del president, només tenia un poder consultiu en matèria legislativa el 1954, però, tornà a rebre part dels poders legislatius tradicionals de la cambra alta

Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei