Resultats de la cerca

El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964

Acollí Polinices, expulsat de Tebes pel seu germà Etèocles A fi de restablir Polinices al tron, organitzà l’expedició anomenada dels “set contra Tebes” Els seus sis companys, entre ells Polinices, moriren en la guerra Els fills dels sis capitosts morts, els epígons, i el mateix Adrast feren una segona expedició de venjança i arrasaren Tebes

Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…

Des de l’any de la seva fundació la collecció concedeix un premi de poesia amb el mateix nom

És un substantiu d’arrel semítica que significa ‘senyor’

Significa ‘senyor’ Desconegut al món hellènic, per tal com hom creia que els déus eren tan subjectes al destí com els homes, l’apellatiu començà a ésser-hi introduït amb l’entrada dels cultes orientals

Un dels argonautes Apollo, agraït de l’hospitalitat que Admet li donà, li oferí d’escollir un substitut per a l’hora de la seva mort Alcestis, la seva muller, acceptà de morir en lloc seu

Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc