Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Companyia Marítima de Pesca de Barcelona
Història
Societat mercantil de pesca, amb títol de reial
, establerta a Barcelona el 1789 per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.
Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes
Companyia Literària de la Ginesta d’Or
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, el 1923, el capdavanter de la qual fou Horaci Chauvet.
Es dedica a organitzar uns jocs florals, en els quals és admesa la participació en llengües catalana i francesa La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa, Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera Els Jocs Florals de la Ginesta d’Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Antoni Cayrol
Companyia Industrial del Llobregat
Economia
Empresa sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s.
La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798
Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial creada a Barcelona el 1842 per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Munts i Josep Sugranyes.
S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars
Companyia d’Indústries Agrícoles
Agronomia
Societat barcelonina constituïda l’any 1911 aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898), unint-se amb l’Azucarera del Jalón d’Épila, creada l’any 1904.
La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, amb fàbriques a Salamanca, Aranda de Duero i Arcos de la Frontera-Jédula Té el 100% del capital de la Sociedad Azucarera Ibérica, amb sucreres i destilleries d’alcohol a La Bañeza i San José de La Rinconada, i és plenament propietària de la Compañía de Industrias Agrícolas del Paraguay soia N'és també important l’aprofitament dels seus subproductes polpa, melasses, etc, i la producció i comercialització de pinsos composts amb fàbriques a Vilafranca del Penedès, Utrera, Valladolid, Saragossa, Figueruelas i Lugo En l’…
Companyia de Maria
Orde religiós, el primer orde femení dedicat a l’ensenyament, fundat a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i aprovat per Pau V el 1607.
Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…
Companyia dels Blaus
Història
Als s. XVI i XVII, guàrdia personal del lloctinent del Regne de València.
Era constituïda per trenta cavallers Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme
Companyia de l’Índia Oriental
Economia
Societat anglesa fundada el 1599, per explotar el comerç amb l’Índia i l’Extrem Orient, des del 1600 amb privilegi de monopoli.
Assolí grans beneficis, bé que la rivalitat holandesa provocà seriosos conflictes El 1691 aparegué una companyia rival, protegida pels whigs , però el 1709 es fusionaren totes dues en la Companyia Unida de Comerciants, de caire similar El 1813 perdé el monopoli del comerç amb l’Índia, i des del 1833 s’introduí a la Xina El 1858 els seus béns passaren a la corona anglesa
Companyia de la Quietud
Història
Cos armat secret creat a Barcelona el 1713, en decidir-se la resistència de la ciutat contra Felip V, per restablir l’ordre públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei arxiduc.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir Consell de Consciència