Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
La bohème
Música
Òpera de Giacomo Puccini, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en Scènes de la vie de bohème d’Henri Murger, estrenada amb un cert èxit a Torí l’any 1896 (a Barcelona, el 1898).
Malgrat que el contingut musical no és gaire dens, conté algunes troballes harmòniques que l’autor desenvolupà en obres posteriors i és un dels productes més típics del verisme o naturalisme operístic italià La seva autenticitat teatral n'ha fet l’òpera més popular de Puccini Ruggiero Leoncavallo escriví una òpera homònima Venècia 1897
Orquestra Simfònica del Vallès
Música
Orquestra fundada el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…
,
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau…
El giravolt de maig
Música
Òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà, estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència
Il matrimonio segreto
Música
Òpera de Domenico Cimarosa, amb text de G.Bertati (adaptació hàbil d’una obra de D. Garrick i G. Colman), estrenada a Viena el 1792 davant Leopold II d’Àustria, que la feu repetir tota el mateix dia.
És l’òpera italiana més antiga del repertori habitual Cimarosa s’hi mostra preromàntic i anunciador de Rossini A Barcelona fou estrenada el 1793, i hi ha estat representada sovint
La Traviata
Música
Òpera, en tres actes, de G.Verdi, amb text de F.M.Piave (basat en La dame aux camélias, d’A.Dumas fill), estrenada a La Fenice de Venècia el 1853 (a Barcelona el 1855, i a Palma, Mallorca, el 1856).
Per primer cop Verdi tractà un assumpte contemporani i donà un èmfasi realista a la seva òpera, una de les més populars del món, considerada la iniciadora d’un canvi estilístic
El vaixell fantasma
Música
Òpera en tres actes de Richard Wagner (dita també L’holandès errant, per tal com el títol original és Der fliegende Holländer), basada en un text del mateix Wagner sobre una antiga llegenda recollida per H.Heine.
Un capità holandès és objecte d’una maledicció ha de navegar set anys per mars tempestuoses, i té un sol dia per a assolir l’amor pur d’una noia que el redimeixi altrament, ha de continuar navegant Estrenada a Dresden el 1842, fou la primera òpera no convencional de Wagner i la primera que figura actualment al repertori habitual
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail…
Festival de Salzburg
Música
Festival operístic la primera edició del qual es remunta a l’any 1920 i que s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants del món de l’òpera.
Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung Fundació Mozart organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca El primer consell artístic, integrat per M Reinhardt, F Schalk i R Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M Reinhardt Des del…
El príncep Ígor
Música
Òpera d’Aleksandr Borodin amb llibret del mateix autor.
Restà inacabada en morir Borodin i NRimskij-Korsakov i AGlazunov en completaren la composició i l’orquestració Estrenada a Peterburg 1890, forma part del repertori operístic de molts teatres Hom interpreta sovint a part les danses polovetsianes del tercer acte A Barcelona fou estrenada al Liceu l’any 1922