Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Convinença dels Cavallers de Catalunya
Història
Unió dels cavallers de Catalunya constituïda l’any 1370, amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.
Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet
comtat de Floridablanca
Història
Títol concedit el 1773 a José Moñino y Redondo
.
El 1809 la Junta li annexà la grandesa d’Espanya a favor de la segona titular i neboda del primer, María Vicenta Moñino y Pontejos, la qual, en heretar el marquesat de Casa Pontejos, hagué de cedir el comtat al seu nebot José María de Castillejo y Moñino, els descendents del qual encara el conserven
El Nuevo Vapor
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona per un grup d’antics redactors d’El Vapor, que no acceptaren de fusionar-se amb els d’El Guardia Nacional
.
Començà a sortir l’1 de desembre de 1836, i tingué molta participació en les bullangues del 1837 El seu principal redactor, que signava JAde Covert-Spring , fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit contra gent que volia matar-lo Aquests fets produïren la desaparició del periòdic
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i un altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera GuerraMundial…
Futbol Club Barcelona B
Futbol
Club de futbol a filial del Futbol Club Barcelona fundat el 1970 amb el nom de Barcelona Atlètic.
El 1991, arran d’una nova normativa sobre els clubs filials, s’hagué d’integrar plenament al club i canvià el nom pel nom actual El 2008, amb Joan Laporta com a president, recuperà el nom de Barcelona Atlètic, i dos anys més tard, amb l’entrada de Sandro Rosell a la presidència, tornà a la denominació de Barcelona B
Associació de Cultura Musical
Música
Associació fundada a Barcelona el 1931 per l’empresari musical Alfonso Sanz i el pianista Frank Marshall per tal d’oferir als seus abonats sèries de concerts amb solistes i grups de cambra de gran prestigi.
Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83
Unió Esportiva Hoquei Barberà
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Barberà del Vallès.
Fou fundat el 1952, inicialment amb l’hoquei com a activitat principal i posteriorment també amb el patinatge artístic L’equip sènior femení fou el que més èxits assolí, ja que la temporada 1989-90 guanyà l’edició inaugural de la Lliga Catalana, la primera que hi hagué a tot l’Estat espanyol, i el 1993 fou subcampió d’Espanya
Club d’Escacs Barceloneta
Escacs
Club d’escacs de Barcelona.
Fundat durant la dècada de 1940, fou un club amateur centrat en la formació Jugà a primera divisió catalana, la segona categoria d’escacs de Catalunya Tenia la seu al barri de la Barceloneta però, per qüestions urbanístiques, el 2007 s’hagué de traslladar Finalment, el 2010 acabà integrant-se al Club d’Escacs Barcelona-Vulcà, per crear el nou Club d’Escacs Barcelona
conferència de Jalta
Història
Encontre a Jalta dels tres grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 de febrer de 1945.
Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya
pau de París
Història
Tractat signat el 12 d’abril de 1229, a París, entre Blanca de Castella, com a regent de França, i Ramon VII de Tolosa.
Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França