Resultats de la cerca

Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Joan Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènec, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc N'aparegueren una cinquantena de títols

El 1970, moment en què adoptà la denominació Orquestra Simfònica de Tenerife, passà a dependre de l’Ajuntament de Santa Cruz i del Patronat de l’Orquestra Simfònica de Tenerife i Banda de Música El 1981 se’n feu càrrec el Cabildo Insular de Tenerife mitjançant la creació del Patronat Insular de Música El primer director fou Santiago Sabina, que hi estigué al capdavant entre el 1935 i el 1966 El succeïren A León Villaverde 1966-69 i A Alfonso 1969-85 Amb l’arribada d’E Colomer 1985-86 i Víctor Pablo Pérez, director titular i artístic des del 1986, la Simfònica de Tenerife…

Interessats els EUA a controlar el sucre cubà i a dominar les rutes comercials del Carib, aprofitaren l’oportunitat de la guerra d’independència cubana contra Espanya per a intervenir-hi El govern nord-americà, per protegir els seus súbdits, envià a l’Havana el cuirassat Maine , el qual fou volat 15 de febrer en circumstàncies no aclarides Aquest fet fou aprofitat pels EUA per a iniciar una campanya pro guerra adduint que una mina espanyola havia enfonsat el vaixell, mentre a Espanya una campanya irresponsable de premsa, fomentada pel govern, assegurava a l’opinió pública la superioritat…

Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit

Competí en les especialitats de camp a través i descens 1993-94 Disputà bàsicament proves d’àmbit estatal i algunes curses a l’estranger Incorporà corredors com Santiago Sánchez, campió d’Espanya, Josep Misser i els seus fills Pau i Tomàs, el darrer dels quals esdevingué campió europeu de descens el 1994

Organitzat per l’Agrupació Ciclista Montjuïc en record de Santiago Jaumandreu La primera edició la guanyà Miquel Poblet, que posteriorment repetí triomf El 1963 s’integrà a la Setmana Catalana, amb victòria de Fernando Manzaneque Altres guanyadors foren Francesc Masip, amb dues victòries, l’italià Dino Zandegu, Joan Campillo i José Pérez Francés

Informava de l’activitat esportiva a la ciutat, amb especial dedicació al ciclisme Tal com indica el subtítol de la capçalera, "Sociedad y Sport", també informava d’altres activitats culturals i literàries En fou director i propietari Santiago Molinas De periodicitat setmanal, constava de 16 pàgines i se’n publicaren com a mínim 6 números

Dedicat a la modalitat mar-costa, aconseguí diverses medalles als Campionats d’Espanya de clubs Alguns dels seus membres obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en Campionats del Món Han destacat Jaume Riambau, Ferran Guirro, Óscar Álvarez, Santiago Caralt, Josep Antoni Menguiano, Josep Parada, Josep Miquel Castillo i Josep Díaz

Fundat el 1982, en destacà la secció de karate que dirigia Santiago Bayo López, subcampió del món d’aquesta especialitat i cinturó negre setè dan S’hi imparteixen classes d’aikido, kendo, judo, nihon taijutsu, kick-boxing i boxa tailandesa i s’hi practica esquaix, gimnàstica de fitnes, natació, ioga i esports dirigits Té una superfície de 1500 m 2

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala