Resultats de la cerca

De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans Al mes de maig del 1987 deixà de publicar-se per problemes econòmics Assolí un tiratge de 2 000 exemplars

Amb numeració nova i plenament catalanitzat, fou continuació de “Las Circunstancias”, periòdic redactat en castellà i degà dels diaris republicans de la península Ibèrica, fundat el 1874 El seu ideari, fidel de primer a les normes del partit possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que esdevingué plenament catalanista

Produí moltes de les medalles catalanes més reeixides del tombant de segle i del primer terç del segle XX, entre les quals moltes de les de l’Exposició del 1888, del Primer Congrés Catalanista 1880, les de l’Exposició del 1929 i les de la Generalitat de Catalunya del període republicà

Posteriorment adoptà altres noms Revista catalana americana Periòdic catalanista i, encara, Portaveu nacionalista Adherit a la Federació d’Entitats Nacionalistes Catalanes de Cuba, tingué un període en el qual només es publicà en català Fou fundada per Carles Martí, a més a més d’haver estat el primer director Contenia notícies de la colònia catalana, treballs literaris i noves de Catalunya

També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana

La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…

Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels jocs florals de Barcelona, que Almirall presidia aquell any El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme , i proposava com a solució el federalisme El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo 1887 Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902

Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952

Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb Eugeni Mata, Josep Martí i Folguera, Joaquim Borràs i de March, Antoni Pascual i Cugat i altres reusencs El 1901 s’hi incorporaren joves de la Lliga Catalanista Pere Cavaller, Lluís Quer i Boule i Xavier Gambús, entre altres Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de La Renaixença , que aleshores era suspesa

Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint