Resultats de la cerca
Es mostren 2426 resultats
Báthory
Família catòlica hongaresa, hostil als Habsburg, que data almenys del s XIII.
Diversos membres foren prínceps de Transsilvània Cal destacar-ne Esteve I de Polònia 1533-86, príncep de Transsilvània 1571, que fou elegit rei de Polònia 1575 El seu nebot, Segimon I de Transsilvània 1572-1613, príncep de Transsilvània, practicà una política de balanceig entre Àustria i Turquia A Elisabet Báthory 1560-1614, neboda del rei Esteve I de Polònia, foren atribuïts crims de vampirisme Els seus còmplices foren cremats vius, i ella fou condemnada a presó perpètua
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren dividides en…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…
Santa Espina
Cadascuna de les espines de la corona de Crist crucificat, les quals, segons una llegenda, foren conservades a Notre-Dame de París i repartides després entre algunes esglésies d’Europa.
Entesa Cordial
Història
Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa l’inici de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d’Anglaterra i Lluís Felip de França.
El terme reaparegué el 1904 amb l’acostament francobritànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Sokol
Esport general
Associació gimnàstica txeca fundada per M.Tyrš i J.Fügner a Praga (1862) amb finalitats patriòtiques, cíviques i educatives.
D’altres de semblants foren creades a Bohèmia i Moràvia El model s’estengué a totes les regions eslaves de l’imperi Austrohongarès n'hi hagué sobretot a Montenegro i Sèrbia i, fora d’aquest, a Bulgària i Rússia L’any 1907 es confederaren Durant la Primera Guerra Mundial foren un focus de resistència nacional a Bohèmia-Moràvia Foren dissoltes després de la presa del poder pels comunistes a Txecoslovàquia 1948 A Catalunya, el Sokol txec influí clarament en l’organització Palestra
Espectacles i Audicions Graner
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Todocolec_Graner.jpg)
Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
estil Regència
Estil decoratiu desenvolupat durant el govern del regent Felip d’Orleans.
Representa el trencament amb l’estil Lluís XIV, però sense arribar a l’excés decoratiu En arquitectura donà nombrosos hôtels particulars, encara conservats en la major part els principals arquitectes en foren Robert de Cotte i Germain Boffrand En l’aspecte purament decoratiu aparegueren la conquilla i la singerie , que foren típiques del rococó CAudran i GMOppenordt foren els introductors d’aquests nous temes Els mobles experimentaren un inici de la curvatura dels petges, de la mateixa manera que aparegueren les primeres calaixeres ventrudes el principal ebenista fou Charles Cressent
conferència de Dumbarton Oaks
Història
Pla (agost-octubre del 1944) per a organitzar la seguretat internacional en acabar la Segona Guerra Mundial.
A la conferència, presidida pel secretari d’estat dels EUA Stettinius, participaren delegacions britàniques, nord-americanes, soviètiques i xineses Atès que l’URSS encara no havia declarat la guerra al Japó, invasor de la Xina, les converses foren dividides en dues fases en la primera, foren fetes les propostes sense el concurs dels xinesos, i en la segona, aquests les reiteraren en absència dels soviètics Les decisions preses foren polides a la conferència de Jalta 1945 i serviren de base a la de San Francisco, on fou projectada la Carta de l’ONU