Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Isolda
Literatura
Música
Esposa del rei Marc de Cornualla.
Protagonista, juntament amb Tristany , d’una llegenda, d’origen medieval, que simbolitza l’amor sublim, la seva figura fou immortalitzada per Wagner en l’òpera Tristany i Isolda
comtat d’Isnello
Història
Títol concedit a Sicília per Felip IV de Castella el 1625 a Arnau de Santa Coloma.
Passà als Termini
El Isleño
Periodisme
Diari industrial, comercial i literari, en castellà, que sortí a Palma del 15 d’agost de 1857, en substitució d’«El Genio de la Libertad», al 1899.
Fou dirigit fins el 1884 pel seu propietari, Pere Josep Gelabert i Pol Òrgan de la Unió Liberal, tingué breus interrupcions el 1860 i el 1872 Hi collaboraren Jeroni i Alexandre Rosselló, Miquel IOliver, Pere d’APenya, Bernat Calvet, Pere Ferrer, etc, i formaren part de la redacció Joan BEnsenyat, Enric Alzamora i Guillem Sampol
La Isleña Marítima
Economia
Empresa naviliera fundada a Palma el 1891, per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es feu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la península Ibèrica Arribà a tenir 12 vaixells El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània
depressió d’Islàndia
Meteorologia
Àrea depressionària de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, centrada habitualment a l’Atlàntic nord-occidental, entre el 50° i el 75° de latitud entre Grenlàndia i Islàndia.
És el centre d’acció més constant i uniforme dels que regeixen el clima de l’Europa occidental Canalitza cap al continent les masses d’aire fred polar i càlid subtropical i estableix a la seva vora meridional la trajectòria normal de les pertorbacions del front polar
comtat d’Ischia
Història
Títol concedit per Joan II de Catalunya-Aragó el 1462 a Joan de Torrelles i López de Gurrea
, únic titular.
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol
estil Isabel
Modalitat del gòtic tardà, amb elements mudèjars i renaixentistes, sorgida a Castella a l’època dels Reis Catòlics i que durà fins al primer quart del s XVI.
Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas
llibre d’Isaïes
Llibre de l’Antic Testament, el primer del grup dels profetes.
És format per una compilació d’oracles, no pas tots del mateix autor ni de la mateixa època Hom distingeix en la primera part capítols 1-39 grups d’oracles referents a Judà i a Jerusalem, als pobles estrangers i a un judici a tot el món, oracles d’esperança semblants a la segona part del llibre, narracions sobre la intervenció d’Isaïes prop del rei Ezequies Els oracles dels capítols 1-12 i 28-33 són els que amb més seguretat poden ésser atribuïts al profeta Isaïes, el qual hi recrimina les injustícies socials, l’afany de luxe i la bona vida, l’engany religiós que dissimula les culpes amb l’…
El Iris del Pueblo
Periodisme
Periòdic en castellà publicat a Palma (Mallorca).
En la primera època aparegué del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855 De tendència demòcrata republicana, fou redactat per Joaquim Fiol i Pujol, i n'era editor Joan Villalonga i Gómez Durant la segona època del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873 fou òrgan del partit republicà federal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina