Resultats de la cerca

Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia,  i  a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de   remote…

Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants Oliver, etc

És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Té per objecte la recollida, l’arxiu i la classificació de materials i documents gràfics i bibliogràfics propis per a l’estudi de l’art plàstic al món hispànic, com també la conservació i difusió de la seva seu, la Casa Amatller , situada a l'anomenada Mançana de la Discòrdia  del passeig de Gràcia, construïda per Josep Puig i Cadafalch  1989-1900 a instàncies del pare de la fundadora, l’industrial xocolater Josep Amatller i Costa, el qual hi establí el domicili A diferència de la Casa Batlló i la Casa Lleó, l’interior conserva els mobles modernistes originals El 1976 fou declarada monument…

Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913

Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’Instituto-Escuela…

Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…