Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Hospital de Sant Pau

Façana de l’entrada al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau
JoMV
Medicina
Institució hospitalària de la ciutat de Barcelona.
Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sorgiren…
Hospital dels Folls
Medicina
Nom que, amb els d’Hospital d’Innocents, Folls e Orats, Hospital d’Innocents i Hospital de la Santa Dona dels Innocents, rebé la institució benèfica d’assistència als dements creada (1409) a la ciutat de València, a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré.
Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent…
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
La Hormiga de Oro
Publicacions periòdiques
Revista catòlica carlina en castellà fundada per Lluís Maria de Llauder, apareguda a Barcelona del 1884 al 16 de juliol de 1936.
Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora
Horda d’Or
Història
Nom donat al kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga anorreada per Tamerlà En temps del tercer kan, Börke 1257-66, els mongols de l’Horda d’Or foren islamitzats i s’expandiren per Coràsmia, Transoxiana i el Caucas Aliats amb els mamelucs, impediren l’avanç d’Hülegü a Egipte Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l’Horda d’Or a qui havien de sotmetre l’aprovació de la seva investidura fins que Ivan III de Moscou s’alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou L’últim reducte de l’Horda d’Or, el kanat dels…
Hora Sindicalista
Setmanari
Setmanari en castellà, portaveu de la Federació Catalana del Partit Sindicalista, aparegut a Barcelona del 12 de desembre de 1936 al 24 de juliol de 1937.
Dirigit teòricament per Ángel Pestaña, en foren redactors els principals dirigents del Partit Sindicalista, com Natividad Adalia, Marín Civera, Ricard Fornells, Eduard Medrano, Josep Robusté, Sánchez Requena, ERueda, etc Fou substituït a partir del 15 d’agost de 1937 pel diari “Mañana”
Horacis
Història
Nom de tres herois romans, germans bessons, que lluitaren amb els tres germans Curiacis, també bessons, en la lluita entre Alba i Roma, per tal de decidir, per mitjà de combat personal, a quina d’aquestes dues ciutats rivals corresponia la supremacia.
La victòria, assolida per un dels Horacis i, per tant, per Roma, inspirà diverses obres artístiques, literàries Aretino, Corneille i musicals Cimarosa, Mercadante, Honegger
Hora de España
Publicacions periòdiques
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia, editada a València (gener-desembre del 1937) i a Barcelona (gener-novembre del 1938) per un grup d’intel·lectuals de llengua castellana (Alberti, Cernuda, María Zambrano, Domenchina, Prados, etc) i alguns de catalans (Riba, Bosch i Gimpera, Joaquim Xirau).
En fou secretari Joan Gil-Albert Pere Quart hi publicà l' Oda a Barcelona La revista fou l’exponent més important de la coalició dels escriptors al costat de la causa republicana
Horacianes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Costa i Llobera publicada el 1906 que recull setze composicions escrites entre el 1904 i el 1906, excepte “A Horaci” (1879) i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci.
Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…
,
L’Hora
Setmanari
Setmanari d’informació general, fundat a Barcelona l’any 1979 i publicat fins el 1981.
Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina