Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
principat de Santa Severina
Història
Títol senyorial concedit el 1464 al regne de Nàpols a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni Ventimiglia.
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
principat de Paternò
Història
Títol senyorial concedit a Sicília el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernò i de Caltanissetta i senyor de Paternò.
El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò
marquesat de Rupit
Història
Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils.
Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit llevat de Sant Llorenç Dosmunts La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues , dividit al s XI en els de Rupit que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit i el de Fornils amb Sacalm, Susqueda i el Far reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils El domini del lloc passà dels Cardona antics vescomtes d’Osona als…
comtat de Montenegro
Història
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, a Aragó, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnet i quart titular Joan Despuig i Dameto
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
ducat de la Catena
Història
Títol senyorial concedit a Sicília a la fi del s XVII a Palmeri de Sarrovira, el qual el permutà, el 1726, amb el ducat de Casalmonaco.
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
baronia de Daia
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1566 per Jaume de Masquefa i la seva muller Aldonça de Rocafull i Requesens, filla del senyor d’Albatera.
Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina