Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard…
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica
Gil de Hontañón
Arquitectura
Família d’arquitectes castellans del s XVI.
Juan Gil de Hontañón ~1480 — Salamanca ~1531 intervingué en la construcció de les catedrals de Segòvia, Salamanca i Sevilla El seu fill Juan Gil de Hontañón , el Jove , treballà amb ell a Salamanca, a la catedral, i feu la portada de l’església del Sancti-Spiritus Rodrigo Gil de Hontañón Rascafría, Castella 1500 — Segòvia 1577, també fill del primer, collaborà en les obres de les catedrals de Segòvia, Salamanca, Plasència i Astorga A Salamanca feu el projecte del collegi dels irlandesos 1521, al palau Monterrey 1539 i la casa de la Salina, i a Lleó el palau dels Guzmanes 1559-66 La seva obra…
època de Gilbert
Geologia
Divisió geocronològica basada en el paleomagnetisme.
Comprèn el lapse entre 5,3 i 3,4 Ma És la quarta època magnetostratigràfica, de polaritat inversa, comptada a partir d’ara succeeix l’època V i és anterior a la de Gauss, ambdues de polaritat normal Conté els esdeveniments de Cochit 3,7 Ma i de Nunivak 4,25 a 4,05 Ma, ambdós de polaritat normal
Ghica
Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.
Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort el 1862, fou gospodar de…
Gewandhaus
Música
Institució de concerts de Leipzig, creada el 1781 i instal·lada a la sala d’aquest nom, que al segle XIX esdevingué una de les més importants d’Alemanya.
N’han estat directors, entre altres, F Mendelssohn, Niels Gade, A Nikisch, W Furtwängler i Bruno Walter
orde de la Gerra
Història
Orde instituït per Ferran I de Catalunya-Aragó el 1413.
La divisa fou una gerra d’assutzenes ressaltada d’un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l’Antiga Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió
Lo Geronés

Capçalera del primer exemplar de Lo Geronés (7 d’abril de 1894)
Setmanari
Setmanari en català que aparegué a Girona, amb nombroses interrupcions, del 1894 al 16 de febrer de 1909, com a portaveu del Centre Catalanista d’aquesta ciutat.
Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari
Gernikako Arbola
Música
Composició musical basca, escrita en ritme de zortziko (5/8), amb text i música de José María Iparraguirre, amb la col·laboració, sembla, de Juan José Altuna, que l’estrenà l’any 1853, a Madrid.
Esdevinguda molt popular al País Basc, es convertí en l’himme basc, i el 1931 fou associat a l’himne de la República
Germinal
Setmanari
Setmanari àcrata de Sabadell, que s’autodenominà socialista (1904).
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina