Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Germinabit
Publicacions periòdiques
Revista en català de la Unió Escolania de Montserrat creada pel maig del 1949.
A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or
Església dels Germans
Branca de l’Església evangèlica nascuda a Plymouth el 1830 per tal d’aplegar membres de diverses confessions protestants.
En foren capdavanters el pastor anglicà John N Darby i el filantrop George Muller Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística Aviat es produïren les primeres divisions Darby encapçalà els exclusivistes o tancats , sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, collaboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner Poc abans del 1868…
guerra Germanosoviètica
Història
Fase de la Segona Guerra Mundial (1941-45) que enfrontà l’URSS, amb l’ajut dels aliats, al Tercer Reich, sostingut per les potències de l’Eix, i que finí amb la victòria soviètica.
pacte Germanosoviètic
Història
Acord signat a Moscou (22 d’agost de 1939) per l’URSS i Hitler pel qual hom establí un compromís mutu de no-agressió i una limitació de les zones d’influència d’ambdós estats.
Aquest pacte deixà les mans lliures a Hitler per a atacar Polònia, fet que desencadenà la Segona Guerra Mundial
Germanischer Lloyd
Societat alemanya classificadora de vaixells fundada l’any 1867; adquirí fama entre els armadors alemanys, els danesos, els noruecs i els holandesos.
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
regne de Germània
Història
Nom donat a un dels estats sorgits de l’imperi Carolingi pel tractat de Verdun el 843.
Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors
Gerió
Mitologia
Gegant mític grec de tres caps i tres cossos.
Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous
marquesat de Gerace
Història
Títol feudal napolità concedit el 1430 a Tommaso Caracciolo.
Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace