Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Cançó del Cid
Literatura
Poema èpic castellà.
Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a…
Las hijas del Cid
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 84 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín, Josefina Tàpias…
García del Cid
Vaixell oceanogràfic construït el 1977 a Tarragona per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona.
Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica Té una capacitat per a 12 científics i tècnics
Carmen Campidoctoris
Historiografia catalana
Literatura
Poema èpic, escrit en llatí, que narra les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, fins a la batalla d’Almenar (1082).
És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…
,
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
batalla de Morella
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morella el 1084, en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Munḏir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos
Banū Gómez
Història
Denominació que els àrabs donaren als descendents de Gómez Díaz, comte de Saldanya.
Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid
Banū Wāǧib
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat de València els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, collaborà, al costat dels almoràvits, a la fi del s XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
Unitat de Tecnologia Marina
Unitat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) adscrita al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals que realitza tasques de suport logístic i tècnic a vaixells oceanogràfics i bases polars, i desenvolupament tecnològic en el camp de les ciències marines.
Nasqué com a servei de manteniment i suport als vaixells oceanogràfics Hespérides i García del Cid Més endavant es féu càrrec de la gestió integral de la base antàrtica Joan Carles I Inicialment adscrita a l' Institut de Ciències del Mar , es convertí en una unitat independent el 2000 en traslladar-se de l’antic centre davant la platja de Sant Sebastià de Barcelona al nou edifici al costat del Port Olímpic de la mateixa ciutat