Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1977 amb la intenció de promocionar el trial El seu primer president i fundador fou Lluís Simón Cornellana Organitzà el Trial de Tona, puntuable per al Campionat de Catalunya i d’Espanya, i el Trial d’Aficionats 1981 Organitzà el Campionat d’Osona de Trialers Afeccionats 1985 Des del 1996, se celebra el Trial de Clàssiques Incorpora la botiga taller Moto Pares de Tona Els pilots més rellevants foren Francesc Terricabras, Lluís Parés, Jaume Capdevila i Esteve Baulenes

Fou fundat l’any 1956 Jugà habitualment a segona territorial fins que la temporada 2001-02 assolí la primera territorial La temporada 2008-09 quedà campió de grup i pujà a preferent, la categoria més alta en què ha competit S’entrena al camp municipal i té equips de futbol de base El 2008 es creà la Fundació UE Tona, dedicada a la formació de jugadors

Organitzada pel Moto Club Tona, és puntuable per al Campionat de Catalunya Té lloc en un circuit pedregós i de traçat difícil El 2009 acollí la desena prova del Mundial de trial, sota el nom de Gran Premi AMV d’Espanya de trial amb un circuit de 15 zones en 8 km que s’havia de completar en dues voltes Hi han participat pilots de la talla d’Adam Raga i Toni Bou

Fundat el 1984, participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional Practica les especialitats d’individual, parelles de dansa, parelles artístic i grups de xou Ha aconseguit diversos podis al Campionat d’Espanya de patinatge artístic Guanyà la Copa Internacional de grups de patinatge artístic per equips 2008, 2011 i en fou subcampió 2010 Jaume Pons i Omar Tejera foren escollits millors entrenadors del torneig l’any 2011 També destaca Manel Pérez, campió absolut i medalla d’or al Campionat d’Europa 2010 Entrena al pavelló municipal d’esports de Tona

Competeix en diverses categories, masculines i femenines, i destaca en cros i curses de fons Promou diverses competicions de la comarca, principalment curses populars El 2010 reunia prop de 100 socis

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona…

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs…