Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
califat de Còrdova

L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d…
Ibn Zuhr
Medicina
Família andalusina originària de Xàtiva, estirp de metges il·lustres.
Entre els més importants d’aquests cal esmentar Abū Marwān ’Abd al-Malik , Abū-l-’Alā’ Zuhr, Abū Marwān ibn Zuhr
Banū Qāsim
Família àrab aristocràtica.
Sembla que descendia del fihrita ‘Abd al-Malik, emir d’Al-Andalus Establerta al País Valencià ~720 al voltant de la vila d’Alpont Serrans, al s XI constituïren la taifa d’Alpont , que es mantingué independent gairebé un segle Donaren nom a la vila de Benicàssim
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
desembarcament d’Alhucemas
Militar
Operació militar de les tropes espanyoles al Marroc, el 8 de setembre de 1925.
L’atac d’Abd el-Krim al penyal d’Alhucemas, l’agost del mateix any, on morí el cap de la plaça, féu decidir el general Primo de Rivera, interessat pel prestigi de la seva dictadura, a portar a terme un pla de desembarcament, que ell mateix havia de dirigir, comptant amb l’ajuda francesa L’operació agafà els rifenys per sorpresa, i permeté de prendre el penyal i, més tard, Xauen i Axdir
Polisario
Història
Sigla del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyat al-Ḥamrā‘ i Río de Oro, moviment d’alliberament nacional aparegut al territori del Sàhara Occidental sota administració espanyola (1973).
Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…
desastre d’Annual
Militar
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d’Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre.
Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’…
al-Qādiriyya
Confraria musulmana, fundada per ‘Abd al-Qādir al-Gīlānī (1166), que té la seu a Bagdad.
Inspirada en doctrines de moral elevada, els seus seguidors pertanyen al món musulmà sunnita
República Àrab Sahrauí Democràtica
República Àrab Sahrauí Democràtica Aspecte d’un dels camps de refugiats de Tindouf
© JoMV
Política
Organització política del Sàhara Occidental proclamada pel febrer del 1976 sota l’impuls del Polisario.
Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el…
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat esdevingut a l’octubre de l’any 732, prop de la ciutat del mateix nom, entre les forces àrabs de l’emir d’Al-Andalus, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-PGāfiqī, i les franques de Carles Martell.
Els musulmans, que abans havien derrotat Eudes d’Aquitània, hi foren vençuts i hagueren de cessar llur expansió cap al nord