Resultats de la cerca

Aconseguí diverses medalles als Campionats d’Espanya d’aigua dolça Alguns dels seus esportistes obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en campionats mundials Han destacat David Sucarrats, Santi Arumí, Francesc Asensi, Ramon Rodinach, Feliu Sucarrats i Rossend Costa

El seu primer director fou Enrique Forés Asensi, que en feu la presentació el 1971 Posteriorment l’han dirigida Rafael Martínez Castillo 1973 i Josep Miquel Micó Castellano 1974, que en feu pujar considerablement el nivell interpretatiu i obtingué diversos premis Des de l’any 1997 és dirigida per Alexis Calvo López i té una plantilla de 140 músics

Es proposà de “representar el verdadero espíritu del PRRS Español en Cataluña” Era partidari de la línia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit juny de 1932 i constituïren Izquierda Radical Socialista, aquesta formació n’esdevingué la seva secció catalana des del mes de novembre El president era Eloy Candelas Sánchez

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…

Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter…