Resultats de la cerca

Promou —mitjançant beques— estudis especialment en el camp de la sociologia, i també de l’economia, la història i la política, amb el propòsit de reflectir científicament els problemes de la societat catalana Ajuda també institucions que treballen en aquests camps Al gener del 2000 es fusionà amb la fundació Serveis de Cultura Popular

Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí  la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla  —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores—  per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…

En fou fundador 1958 i director fins a la seva mort 1965 Jaume Bofill i Bofill Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan i formaven el consell de direcció Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill L’any 1975 deixà de publicar-se

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel…

Fou fundada per Llorenç Gomis , els seus germans Joan i Joaquim , la seva esposa Roser Bofill , i un grup d’intellectuals cristians Ha representat un corrent de renovació, sobretot en el camp del catolicisme, però també en el polític, social i cultural Han estat collaboradors habituals, entre altres, a més dels ja esmentats, Enric Ferran, Jordi Maluquer, Roser Bofill, JI Montobbio, Alfons C Comín i JM Llanos

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad…

Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica

El 1982 es posà en funcionament el centre de Lleida, al campus de la Caparrella La seu de Barcelona, obra de Ricard Bofill i inclosa dins de l’anella olímpica de Montjuïc, s’inaugurà el 1991 Els dos centres estan integrats a les universitats de Barcelona i Lleida

Es fundà l’any 1903 i tingué notables jugadors els germans Gost, Tarrida, Zurita, Montells, Llopis, Bofill, Nonell, Vilaseca i Català Participà en la primera edició del Campionat de Catalunya 1904, però la temporada 1905-06, després d’inscriure’s en el torneig, es retirà i no trigà a desaparèixer

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892