Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sant Dubte
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores d’Ivorra (Segarra) al començament del s XI.
Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos…
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Museu
Museu creat el 1982 per un acord entre el bisbat i l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.
Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les pintures murals…
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El…