Resultats de la cerca

Impulsada per Joan Palomba , fou inaugurada a Palma al maig del 2008 i des d’aquest any ha esdevingut també la seu d’aquesta entitat Rep, a més, el suport del govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma i la Caixa de Balears “Sa Nostra” Situada a l’antic domicili del poeta, té els precedents en llegar el seu fill i membre de l’OCB Pau Alcover el casal en herència a l’entitat el 1968, de la qual es feu càrrec dos anys després La rehabilitació de l’edifici no començà, però, fins el 1992, i el 2003 s’iniciaren les obres per al projecte definitiu Inclou la Casa…

Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…

Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori on es fan…

Fou fundat com a delegació de l’Aero Club Popular de Barcelona per un grup de socis sabadellencs d’aquest club al setembre del 1934 Portava a terme les seves activitats aeronàutiques a l’Aeròdrom de Can’Oriac Posteriorment canvià de nom i s’anomenà Aviació Popular de Sabadell

Fundat el 1957, nasqué sota la tutela del centre religiós de Sant Cristòfol La temporada 1987-88 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà també la següent temporada Posteriorment jugà en categories territorials, essent campió de preferent catalana la temporada 2006-07 El 1987 fou subcampió de la Copa Generalitat Disposa d’equips en categories inferiors i és considerat com el segon club de futbol més important de Terrassa Juga a l’estadi municipal de Can’Anglada

Té la seu principal a la Can'Ortadó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat Els fons del museu són formats per un seguit de colleccions molt variades, el contingut de les quals procedeix principalment de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal Hi ha també una collecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània fruit de donacions i d’adquisicions fetes…

Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Can’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…