Resultats de la cerca

A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona

Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany El gener del 1982, després que l'any anterior s'hagués celebrat el Centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, se n’inicià la segona època, l'actual En té cura de l’edició l’associació Amics de Montserrat

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera

La casa de Sant Vicenç de Bajoles , l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castell-Rosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172 La successió de comanadors el primer conegut és Arnau d’Alverí, el 1211 s’allargà fins a la Revolució Francesa 1790 Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà

La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’organització…

Fou organitzada per la Federació Catalana de Rugby i alguns clubs de la Catalunya del Nord i de la regió d’Occitània afiliats a la federació francesa La primera edició la disputaren la UE Santboiana, el CN Barcelona, el Picadero, el Racing Club Pézillanais, la Jeunesse Sportive Lliberiènne, l’ASS Pradéenne i el Cabestany Olympique A la final, al camp de la Fuixarda, la Santboiana vencé l’equip de Prada L’equip de Sant Boi també fou el campió de la segona edició 1961 El torneig oferí la possibilitat de veure jugar a Catalunya grans equips del Rosselló, com ara la USAP de Perpinyà…

Fundat l’11 de juny de 1953 Ha organitzat una prova del Campionat del Món de trial a l’aire lliure 2005 i una cursa del Campionat d’Espanya d’enduro 2008 Des del 1965 organitza el Trial de Tarragona, puntuable per als Campionats d’Espanya i de Catalunya de la modalitat, i des del 1958 el Trofeu Sant Magí de velocitat El 1953 creà la primera prova de regularitat que l’any següent donà lloc al Ralli de Tarragona, el qual ha format part del calendari del Campionat de Catalunya en vint-i-cinc edicions Entre els seus esportistes es troba el campió d’Espanya de velocitat Josep M Busquets, actual…

Es disputà per primer cop el 1908, impulsada pel suís William Tarín a través del Club Ciclista El Pedal Aquella primera edició s’anomenà Campionat de Catalunya, tingué trenta-un participants i quatre etapes, i el guanyador fou el francès Paul Mazan Les edicions següents es disputaren el 1919, el 1948 i el 1954 A partir del 1964 i fins el 2010 se celebrà anualment, organitzada per la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms, sota el format de cinc etapes i aproximadament 700 km de recorregut Aplegà ciclistes amateurs de les categories elit i sub-23, que en molts casos donaren el salt al…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…

Hi collaboraren, entre altres, JV Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú En sortiren sis números 1949-50 Fou suprimida governativament