Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina,…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el…
Cultural Deportiva Carmelo
Futbol
Club de futbol del barri del Carmel de Barcelona.
Fou fundat l’any 1965, producte de la fusió del Racing de Sant Martí i l’Atlètic de Calatrava La màxima categoria assolida per l’equip ha estat la primera territorial Disputa els partits al complex esportiu municipal del Carmel Té diversos equips de futbol de base i un de femení
Anella Olímpica
Esport general
Conjunt d’instal·lacions esportives situades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona que acolliren les Olimpíades de l’any 1992.
La conforma l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell L’Anella Olímpica també comprèn l’edifici de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch i la Torre de Telecomunicacions dissenyada per Santiago Calatrava
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve
, senyor de Vilallonga.
El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
Empresa Nacional del Petróleo
Empresa estatal espanyola creada el 1974, resultat de la fusió de tres empreses petroquímiques propietat de l’INI: Repesa (refineria a Escombreras, Múrcia), Calvo Sotelo (refineria a Puerto Llano, Castella-la Manxa) i Petrolis de Tarragona (refineria a Tarragona).
A més de les esmentades, controla una àmplia xarxa de filials químiques i petroquímiques —en alguns casos en règim de participació mixta amb societats multinacionals—, com ara Fertilizantes, Abonos Complejos del Sureste, Alcudia, Calatrava, Montoro, Paular i altres, que l’han configurada com el primer grup industrial de l’Estat espanyol El 1980 l’INI hi incrementà la seva participació El 1981 els seus actius foren traspassats a l’ Instituto Nacional de Hidrocarburos i, posteriorment 1987, deixà de ser una empresa independent en integrar-se a Repsol
marquesat de Solleric
Història
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
.
El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme