Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
El Pregó

Número 1 de la revista El Pregó (1994)
© El Pregó
Religió
Revista
Revista bimensual fundada a Barcelona l’any 1994 per un grup de catòlics catalans d’orientació progressista, que ofereix informacions i opinions sobre la realitat eclesial.
Han estat directors Casimir Martí 1994-2014 i Pere Codina i Mas des del 2014
Czartoryski
Llinatge principesc lituà establert a Polònia, sortit d’un fill del primer gran duc de Lituània, Guedymin I (mort el 1341).
El nom ve de la possessió de Czartorysk Volínia que adquiriren vers el 1400 Foren creats ducs de Klewan i de Zukow, possessions que havien adquirit vers el 1430, i senyors de l’ordinariat de Goluchów Entre els membres d’aquest llinatge destacaren el príncep Casimir Czartoryski mort el 1741, gran canceller de Lituània i castellà de Wilna, i el seu fill i successor en els títols, príncep Frederic Miquel Czartoryski mort el 1775, starosta de Gradzik i de Luck, vicecanceller de Lituània el 1724 i gran canceller el 1752 El seu nebot, el príncep Adam Casimir Czartoryski…
Piast
Història
Primera dinastia regnant de Polònia que ocupà el tron des del s IX fins a la fi del XIV, bé que el cognom Piast no li fou aplicat fins al s XVII.
S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70
Col·legi d’Oficials d’Automobilisme
Automobilisme
Organització professional creada a Barcelona l’any 1968 amb la finalitat de preparar els oficials i el personal d’assistència de les curses automobilístiques.
L’arribada del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 el 1969 fou l’esdeveniment que n’impulsà la creació Casimir Aumacellas en fou el primer president, i pocs anys després la idea s’estengué a tot l’Estat, passant a ser l’única entitat habilitada per a formar, ensenyar i examinar les diverses categories de comissaris de pista, tècnics, cronometradors, directors de cursa o comissaris esportius, entre d’altres Tramita llicències homologades per la Federació Catalana d’Automobilisme, d’acord amb els seus estatuts
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
Vasa
Llinatge noble suec, originari d’Uppland, que tingué una important influència política durant el s XV, i es distingí per la seva oposició al partit popular i pel fet que afavorí la unió amb Dinamarca.
El primer personatge conegut és Nils Kettilsson Vasa , que fou pare de Christiern Nilsson Vasa mort el 1442, governador de Viborg L’any 1523 Gustav Eriksson Vasa fill d' Erik Vasa , duc de Gripsholm, que esdevingué cap del partit popular, fou coronat rei amb el nom de Gustau I de Suècia , i inaugurà així una nova dinastia reial sueca, que regnà fins el 1654 i tingué per titulars els reis Eric XIV de Suècia , Joan III de Suècia , Carles IX de Suècia , Gustau II Adolf de Suècia i Cristina I de Suècia Els Vasa donaren també una dinastia reial a Polònia, iniciada el 1587 amb el rei Segimon III…
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…
Societat Castellonenca de Cultura
Entitat fundada a Castelló de la Plana el 1920 per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc.
Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló Des de la fundació fins a la guerra civil de 1936-39 aplegà el bo i millor de la intellectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans El “Butlletí” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites…
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era…
Banc Atlàntic
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1901 sota el nom de Nonell, Rovira i Matas RC; el 1916 canvià la denominació social per la de Nonell Germans RC, i el 1927, per la de Banca Nonell SA.
El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia Transatlàntica El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una…