Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Banca Privada d’Andorra
Entitat bancària andorrana.
Fou fundada el 1957 amb el nom de Banca Cassany, i inicià les operacions l’any següent Controlada per la família Cierco, el 1993 canvià el nom per l’actual Aquest any, la Caixa d’Estalvis de Catalunya entrà en l’accionariat, on romangué fins el 2000 amb una participació majoritària Des d’aleshores, el capital fou íntegrament andorrà El 2003 inicià una expansió internacional, i com a resultat arribà a tenir filials a l’Estat espanyol, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l’Uruguai El 2011 adquirí el Banco Madrid, propietat de la Gipuzkoa eta Donostiako Aurrezki Kutxa, i esdevingué la…
El dia que va morir Marilyn
Literatura catalana
Novel·la de Terenci Moix, publicada el 1969; versió definitiva, 1996.
Evocació de la vida de dues famílies de Barcelona, des de la perspectiva dels pares i dels fills, que abraça des d’uns orígens menestrals fins a una ascensió econòmica i social es tracta d’una evolució clarament datada, des del final dels anys vint a l’inici dels seixanta, que reflecteix l’antagonisme radical existent entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors, que desemboca en la fugida dels joves La novella es divideix en cinc capítols llargs o llibres independents, escrits en primera persona per Bruno Quadreny i Jordi Llovet els cadells…
Consell General de les Valls d’Andorra
Cambra parlamentària d’Andorra, successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.
De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…