Resultats de la cerca

Trajectòria al Parlament de Catalunya i  la Generalitat  El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley  ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A…

Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas  president de la nova formació, i  Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…

En formen part el Bloque Nacionalista Galego BNG, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc PNB Té com a precedents llunyans l’anomenat Pacte de la Triple Aliança 1923, subscrit, entre d’altres, per representants del nacionalisme d’aquestes nacions per Catalunya ho foren Francesc Macià i Lluís Nicolau i d’Olwer, entre d’altres i, ja en la Segona República, el Pacte de Compostella 1933, que donà lloc a l’aliança Galeuzca, vigent fins que esclatà la Guerra Civil 1936 Després del franquisme no es constituí un acord de cooperació fins a la…

Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa

Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són…

Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…

Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…