Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
regne de Trinàcria
Història
Denominació que rebé l’illa de Sicília per la pau de Caltabellotta (1302).
Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília
Jovestels de Catalunya
Grup d’escoltes fundat a Barcelona el 1913, amb projecció al Principat.
Fou impulsada per l’advocat i publicista republicà Ignasi Ribera i Rovira , que presentà la idea en una conferència al novembre del 1912 Suposà el primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat per complet del sentiment nacionalista espanyol que professaven grups com els Exploradores Barceloneses i els Exploradores de España De caràcter nacionalista català i paramilitar, era fora dels corrents polítics dominants de signe burgès S’installà inicialment a la seu del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu Civilitat , encara que durà pocs anys
Frangipane
Llinatge noble romà que, amb títol marquesal, durà fins al s XVII.
N'hi hagué una línia a Nàpols
casa de Borgonya
Història
Casa ducal que fou regida per tres dinasties successives.
La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren intitulant-se…
conspiració de Castelló de Farfanya
Història
Unió de nobles i cavallers catalans que tingué lloc el 1259 a Castelló de Farfanya (Noguera), al voltant del comte Àlvar I d’Urgell
i del vescomte Ramon Folc IV de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I.
La rebellió durà fins el 1260
Ateneu de Roma
Institució fundada per l’emperador Adrià vers el 135, prop del fòrum, per a la promoció de les lletres.
Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al s V
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
Abe
Família senyorial japonesa que posseïa el títol de daimyō.
Era originària de la província de Suruga, a la costa meridional de l’illa de Honshū Mantingué una tradició d’oposició al poder central, especialment en una revolta que durà nou anys, al segle XI, contra els Fujiwara
Aldobrandini
Família noble originària de la Toscana.
Al segle XII s’establí a Florència i es lligà al partit güelf, però a partir del segle XVI s’installà a Roma A ella pertangué el papa Climent VIII El tronc originari d’aquesta família durà fins el 1681
batalla de Melegnano
Història
Militar
Batalla lliurada a Melegnano (Llombardia) entre les tropes francovenecianes i les de l’Imperi els dies 13 i 14 de setembre de 1515.
Després d’una dura i aferrissada lluita, els exèrcits francovenecians, comandats pel mariscal Gian Giacomo Trivulzio, s’imposaren a les tropes imperials de Maximilià Sforza en una victòria que comportà l’establiment dels francesos a la Llombardia tractat de Noyon, 1516
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina