Resultats de la cerca

Aquestes compere foren absorbides entre el 1407 i mitjan segle XV per la Casa di San Giorgio, anomenada també Ufficio i, posteriorment, Banco di San Giorgio Absorbí pràcticament totes les rendes de l’estat monopoli de la sal, dret de les duanes i del port, tant a la metròpolis com a les colònies, etc Fou governada per vuit procuradors i protectors i per un consell de cent membres, elegits entre els creditors i els accionistes Accessòriament la Casa exercí la banca durant dos períodes del 1408 al 1444 i del 1586 fins a l’extinció, el 1815 Fou una banca de gir i de dipòsit i no atorgà …

Era regida per un comitè administratiu de sis membres, encapçalat pel president de la Mancomunitat En formava el patrimoni el producte de l’emissió d’obligacions amortitzables amb interès Per a sollicitar-los, calia la majoria absoluta dels regidors Amb els emprèstits, fou l’instrument de finançament de la Mancomunitat

El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat

Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector…

Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de  la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa  1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista  1901 i la Solidaritat Catalana  …