Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Filípiques
Història
Nom donat a quatre discursos pronunciats per Demòstenes, els tres primers, el 351, el 344 i el 341 aC; el darrer no és segur que mai arribés a ésser pronunciat, i segurament en fou difosa la versió escrita.
Tots quatre eren destinats a promoure la guerra contra Filip II de Macedònia Manifesten la defensa de la llibertat i de la democràcia, l’atac a l’apatia dels atenesos davant l’avanç de Filip i una certa admiració per la seva habilitat militar, tot plegat expressat en un to d’una gran elevació moral
Filípiques
Nom donat als catorze discursos amb què Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar (In M. Antonium Orationes XIV, 44-43 aC)
.
Les més interessants són les dues primeres Són anomenades d’aquesta manera per comparació amb les Filípiques de Demòstenes contra Filip II de Macedònia
guerres Sagrades
Història
Conflictes desencadenats per l’amfictionia de Delfos per defensar els drets del santuari de la ciutat.
Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia
Confederació Atenesa
Història
Unió de ciutats gregues presidida per Atenes (378-338 aC), creada per tal de posar terme a l’hegemonia d’Esparta.
Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II…
Vlaams Blok
Grup ultradretà flamenc que nasqué el 1978 com a conseqüència de l’agrupament de diversos moviments nacionalistes flamencs després de l’escissió, dins la formació Volksunie, del corrent més nacionalista.
El seu objectiu és la secessió de Flandes de Bèlgica —conjuntament amb la regió de Brusselles— i l’expulsió dels estrangers immigrants Durant els anys vuitanta els resultats electorals no l’acompanyaren, però a partir dels anys noranta, en què es feu sentir el lideratge de Filip Dewinter, protagonitzà un gran ascens a la Cambra de representants passà de 12 escons el 1991, a 11 el 1995, 15 el 1999, 18 el 2003 i 17 el 2007, i en l’àmbit municipal se situa entre les forces més votades en ciutats importants com ara Anvers, Gant o Malines L’increment també es reflectí al Parlament…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…