Resultats de la cerca

Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld

Artísticament sol ésser representada juntament amb aquest

El 1643 François de Broglie 1611-56 fou investit pel duc de Savoia del comtat de Revel El 1660 adquiriren la senyoria de Dormans, erigida en marquesat el 1671 François-Marie de Broglie mort el 1745 fou creat duc de Broglie pel rei de França el 1742, i el seu fill, Victor-François de Broglie París, 1718-1804, mariscal de França, fou creat príncep del Sacre Imperi Fill seu fou Achille-Victor de Broglie , titulat duc, igual com el seu fill Jacques-Victor de Broglie 1821-1901, polític monàrquic, legitimista i historiador

No es coneixen del cert els orígens d’aquesta nissaga, que proporcionà compositors i organistes a la cort de França durant més de dos segles Se sap, tanmateix, que l’any 1562 hi havia a la vila de Beauvoir un pagès i comerciant anomenat Jehan Couperin, mort el 1591, que fou pare d’un Mathurin Couperin 1569-1640, el qual amb el temps obtingué llicència per a tocar instruments per tota la contrada Aquest es casà amb un membre d’una altra família de músics, Anne Tixerrand o Tisserrand, amb qui tingué dos fills Denis, que fou notari, i Charles, que s’establí a Chaumes-en-Brie i exercí d’organista…

El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels…

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de…

L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic francès, la…

És una de les millors obres de François Rude, feta els anys 1835 i 1836, amb un realisme grandiloqüent i alhora classicitzant

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…

Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència