Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per Mazzini el…
fets de Prats de Molló
Procés de Prats de Molló, a París (a la dreta, Francesc Macià)
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…
expedició dels Mil
Història
Nom donat a l’expedició de voluntaris, dits també camises roges, que, sota la direcció de Giuseppe Garibaldi, conqueriren Sicília i el regne de Nàpols (maig del 1860).
Brigades Internacionals
Militar
Unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’aportacions…