Resultats de la cerca

Fundat l’any 1882, fou un dels primers gimnasos de la ciutat Practicà la cultura física de tradició higienista El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola Inicialment, estava ubicat al casc antic de Barcelona però es traslladà al carrer de Llúria Al principi del segle XX fou seu del X Football Club, a les files del qual destacà Pere Gibert L’any 1906 rebé la placa de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona El mateix any, representants de tots els clubs de futbol catalans s’hi reuniren per constituir la Federació Catalana de Clubs de Football Posteriorment, l’X FC…

Fou fundat el 1983 Ha arribat a jugar a primera territorial i la temporada 2013-14, a segona catalana S’entrena al camp municipal de Can Gibert del Pla i té equips de categories inferiors

Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la…

Abraçava les especialitats d’automobilisme, motociclisme, aviació i motonàutica, i tenia un clar component esportiu S’hi publicaren reportatges gràfics amb l’objectiu de difondre el motor entre el gran públic Fou dirigida per Francesc de S Gibert durant els onze anys que es publicà

Escrita en castellà, estava dedicada a l’automobilisme, el motociclisme i l’aviació Tingué com a director Francesc Gibert, i com a redactors, José Muntañola, Jaime Hugas i Antonio Piera, i, en aviació, Marià Foyé Hi collaboraren JM Co de Triola, Miguel Cabezas i Emili Lluch Se’n publicaren pocs números

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo…

Constituït per Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà, fou fundat el 1931 a Barcelona La presentació del grup tingué lloc el 25 de juny del mateix any en un concert de cambra a les Audicions Íntimes de l’Associació de Musica da Camera que incloïa obres de tots els seus components No es coneix cap més activitat pública del grup, que s’extingí durant la Guerra Civil Espanyola

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…