Resultats de la cerca

Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…

El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei

Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals

Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi

L’aliança havia de durar tres anys Els països contractants es comprometien a romandre neutrals en el cas que un d’ells fos atacat per una quarta potència a més, reconeixien a Àustria el dret d’annexionar-se Bòsnia i Hercegovina i donaven a Rússia la seguretat que els estrets no serien forçats per la Gran Bretanya Àustria-Hongria i Rússia es comprometien a no intentar de modificar el statu quo balcànic si no era de comú acord El tractat romangué secret fins el 1918

Fundat l’any 1990 com a projecte integrador de l’Associació La Rotllana, després de l’èxit de l’experiència es constituí com a entitat esportiva independent Disposa d’equips en categoria sènior i categories inferiors Fou subcampió de la Copa de Catalunya 2001 i de la Lliga Catalana 2006 Ha disputat partits d’àmbit internacional En ocasions s’ha nodrit de jugadors procedents del Club Korfbal Pangea de Badalona Collaborà amb el KC Maglaj per promocionar el corfbol a Bòsnia i Hercegovina Fa ús del pavelló poliesportiu municipal de Llefià

Entre les seves prioritats, hi ha la transparència en els plans de defensa estatals, el control democràtic de les forces armades i la cooperació entre l’Associació i els estats membres de ple dret de l’OTAN Hi participen països tradicionalment neutrals, com Irlanda o Suïssa, i també estats de l’antic Pacte de Varsòvia, a l’espera de l’ampliació de l’Aliança Atlàntica L’any 2000 hi ingressà Croàcia, el 2002, el Tadjikistan, el 2006 Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Sèrbia i, el 2008, Malta El 2000 creà el Fons d’Afectacions Especials, inicialment concebut per a assistir els…

Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni

 Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l' esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l'hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l'esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…