Resultats de la cerca

Perseguits pels Tudor , Margarida i els seus fills, entre els quals Reginald Pole , foren exiliats o executats per ordre d’Enric VIII Dos nets moriren a la Torre de Londres, durant el regnat d’Elisabet I 1558-1603

Fou fundat el 1964 i la categoria més alta en què ha disputat és la preferent territorial Juga al camp municipal Té equips de categories inferiors i un de femení

Fundat el 1959, el primer president fou Saturnino Garcia Urgelés Organitzà el I Motocròs d’Igualada 1960 i el I Trial d’Igualada 1969 Durant la dècada de 1970 realitzà raids al Kilimanjaro 1974, Ciutat del Cap 1976 i l’Amazones 1977 Pel que fa a l’automobilisme, al llarg dels anys seixanta organitzà diverses proves de karts, el Ralli Ciutat d’Igualada i la Pujada a les Moles És responsable de diverses proves puntuables per als Campionats d’Espanya de bicitrial i d’enduro, i organitza regularment el Trial del Cabrit del Rubió 1978, l’Enduro de Castellolí 1979, el Ralli Motociclista Anoia 1983…

Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria

És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part, Faust Eine…

Guillem II d’Acaia la cedí a la seva filla Margarida de Villehardouin, i d’aquesta passà a la seva filla Isabel de Sabran, muller de l’infant Ferran de Mallorca

Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista

A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França…

Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició

En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat