Resultats de la cerca

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la…

Fou fundat l’any 1965 al barri de la Bordeta per a fomentar la pràctica del bàsquet El primer equip masculí i femení juguen a segona divisió i té equips de categories inferiors Disposa del pavelló poliesportiu municipal Sant Medir i de les pistes de l’Escola Proa

Fundat el 1969, nasqué sota la tutela del Collegi Institució Pedagògica Sant Isidor L’equip sènior inicià la competició federativa el 1979 i l’any 1986 assolí l’ascens a la segona divisió estatal Durant l’única temporada en aquesta categoria, disputà els seus partits a la pista de la secció esportiva Sant Medir, entitat on s’integraren tots els equips arran del trasllat de l’escola al carrer del Comte Borrell El 1994 passaren a formar part del Club Bàsquet Sants Finalment, l’any 1997 es creà el Club Bàsquet IPSI, que donà cobertura als equips de categories superiors, mentre que…

Fundada el 1869, nasqué com a centre cultural per promoure la convivència del barri Té grups de teatre, esplai, esbart dansaire i organitza activitats culturals També participa a la festivitat de Sant Medir i des del 1924 publica la revista Or i Flama Respecte al vessant esportiu, el 1931 creà la secció de futbol El 1949 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Educación y Descanso i als anys cinquanta jugà en els Campionats Deportius Catòlics Posteriorment s’inscrigué a la Lliga Catalana i el 1988 es reconvertí en secció de futbol sala Juga a les installacions del futbol sala…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…