Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Montesa

Motocicletes i treballadors de Montesa dels anys quaranta
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Empresa fabricant de motocicletes.
El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista…
Montesa
Marca de motocicletes creada i fabricada a Barcelona (des del febrer del 1945) per l’empresa PermanyerSA d’Indústries Mecàniques; des del 1962 és domiciliada a Esplugues de Llobregat (Barcelonès).
Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país Malgrat els èxits esportius assolits en les competicions de trial campiona del món en diferents anys travessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració El 1982 signà un acord amb Honda Motor per a fabricar models d’aquesta firma japonesa
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Pujada de Sant Feliu de Codines

El motociclista Eduard Carol, conduint una Montesa, durant la Pujada de Sant Feliu de Codines (1968)
Arx. Josep Cassart
Automobilisme
Motociclisme
Competició motociclista i automobilística de muntanya.
Fou creada l’any 1959 per la Penya Motorista 10 × hora En l’edició del 1982 se celebrà un homenatge al pilot sabadellenc Joan Fernández, que havia guanyat setze vegades la prova Entre el 1986 i el 1989, l’Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí foren els encarregats d’organitzar la competició Des del 1996, després d’uns quants anys d’aturada, s’encarrega de l’organització l’Escuderia Vall del Tenes, i la prova està reservada només per a automòbils L’any 2008 se celebrà una edició puntual i exclusiva només per a motos, organitzada per l’Escuderia Bages, durant la qual es reté…
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de Martí I,…
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
Auto Retro

Cartell de l’any 2010 del certamen Auto Retro
Arxiu Auto Retro
Automobilisme
Certamen del sector de l’automòbil i de motocicleta de col·lecció celebrat anualment a Barcelona des del 1984.
Té lloc al recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, i l’organitza Promobil Group Reconegut internacionalment, és el més important de l’Estat espanyol Dirigit a professionals, però obert al públic en general, coincideix amb el Saló del Vehicle d’Ocasió Incorpora els espais Retro Nàutica i Retro Aviació Dins d’aquesta fira s’han commemorat diversos aniversaris significatius, com el centenari de la casa Alfa Romeo i del model de cotxe Ford T També s’hi feu una retrospectiva del trial estatal, amb exposició de les marques Montesa, Bultaco, Ossa i Gas Gas, entre d’altres
ducat de Parcent
Història
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent.
Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín…