Resultats de la cerca

Fundat el 1952, ascendí a primera catalana la temporada 2000-01 en proclamar-se campió de grup de preferent territorial La temporada 2010-11 competí a preferent territorial Disposa d’un segon equip sènior i nombrosos equips de futbol de base De les seves files sorgí Josep Maria Garriga

El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme

Fou fundada l’any 1980 per un grup d’aficionats al muntanyisme de Morell Des del 1992 la seva seu es troba a Puigpelat Edita des del 1993 el butlletí quadrimestral El Cim Disposa d’un arxiu fotogràfic

Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis

Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones

Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics

Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora…

Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada…

Fundat el 1955 per Jaume Carles Morell, cessà les seves activitats l’any 1959 Fou refundat el 1965 amb el nom de Tenis de Mesa-OJE Olesa i la temporada 1972-73 pujà a la màxima categoria estatal gràcies a jugadors com Joan Sureda o Josep Feliu Jugà quatre temporades en aquesta categoria i el 1975 aconseguí el subcampionat També jugà dues temporades en competicions europees El 1977 descendí de categoria, que fou recuperada la temporada 2003-04 Un dels jugadors destacats d’aquesta nova etapa fou l’ucraïnès Vladimir Dvorak Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya masculí…