Resultats de la cerca

En la Ilíada apareix com un dels capitosts grecs de la guerra de Troia i es destaca sempre per la seva prudència en el parlar Pel fet que evoca accions anteriors a la guerra troiana, hom pensa que la seva figura potser ja havia estat celebrada en els cicles èpics més antics

Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…

Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista

Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’obertura de la…

Relació de guardonats 1987  Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988  Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989  Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990  La propina d’Enric Larreula 1991  Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992  Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993  Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994  La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997  El nom del porc d’Albert Om 1998  L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999  Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000  La dutxa d’Enric Larreula…

Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un prestigi…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire…

Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull  n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’Olga Xirinacs 1987 Lliçons d’…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès…