Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Agrupació Excursionista Pedraforca
Excursionisme
Entitat excursionista del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Fundada l’agost del 1924, en un primer moment fou anomenada Catalunya Endins, però en ser legalitzada canvià la denominació per la d’AE Pedraforca El primer president fou Ricard Espinosa de los Montero Tenia seccions de muntanya, esquí i espeleologia, i estava adherida a la Federació Espanyola de Muntanyisme, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a les federacions catalanes d’esquí, espeleologia i curses d’orientació L’any 2019 es fusionà amb el Club Excursionista Pirenaic i el Club Excursionista Cima per crear el Club Excursionista Pica d’Estats
Centre Excursionista de la Comarca de Bages

Col·locació d’una creu al cim del Pedraforca, el 29 d´agost de 1955, per celebrar el 50è aniversari del Centre Excursionista de la Comarca de Bages
© ARXIU CECB
Entitat esportiva i cultural de Manresa.
Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i …
,
Grup Especial d’Escalada
Esport general
Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.
Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com…
Club Excursionista Pica d’Estats
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 2019 per la fusió del Club Excursionista Pirenaic, l’Agrupació Excursionista Pedraforca i el Club Excursionista Cima, creat el 2003 com una associació d’estudiants dedicada als esports de muntanya Practica i promociona l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i la fotografia, entre d’altres Publica un butlletí trimestral
Centre Excursionista Pàtria
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1915, practicà l’escalada a Montserrat, realitzà excursions a Núria, Ulldeter i Pedraforca i nombroses travesses pels Pirineus El 1921 publicà el primer exemplar del butlletí social Posteriorment, encara als anys vint, creà les seccions de fotografia i femenina, que s’afegiren a la secció d'excursionisme El 1931 es fusionà amb altre entitats creant la Unió Excursionista de Catalunya
els Barrufets
Escalada
Grup d’escaladors que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya.
Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta
New Wave
Escalada
Grup d’escaladors creat al principi dels anys vuitanta que succeí els Pirates.
Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…
Simposium Català d’Espeleologia

Cartell del Simposium Català d’Espeleologia del 1977
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Congrés sobre espeleologia celebrat a Catalunya entre el 1970 i el 1980.
Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari…
Club Excursionista Pirenaic
Excursionisme
Club de muntanyisme de Barcelona.
Fundat el 8 de març de 1932, practicà l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i el parapent El 1946 es constituí la delegació de Ripoll, que el 1974 s’independitzà i creà el Club Excursionista Ripoll Posteriorment es creà la delegació de Vilassar de Mar 1954, que també s’independitzà 1978 i es convertí en el Centre Excursionista Vilassar de Mar Una de les seccions més actives fou la d’espeleologia, denominada Recerques Espeleològiques Subterrànies RES També tenia una secció de fotografia i publicava un butlletí cada tres mesos Des del 1966, anualment, lliurava pessebres a…
baronia de Pinós
Història
Jurisdicció senyorial que des del segle XI pertanyia al llinatge dels Pinós
.
Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…