Resultats de la cerca

La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius…

De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal

Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa , en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons

Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor

Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions

Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals

Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc

Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna s VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara al s VII dC…

Procedent del poble de Bassegoda Alt Empordà, a la primeria del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes Pertany a la primera generació Pere Bassegoda i Mateu 1817—1908, mestre d’obres, i contractista amb els seus germans paletes Bonaventura Bassegoda i Mateu i Josep Bassegoda i Mateu Fou autor, a Barcelona, de la casa Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya Són de la segona generació els fills de Bonaventura, Bonaventura Bassegoda i Amigó , Joaquim Bassegoda i Amigó 1854-1938, que fou…