Resultats de la cerca

El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després

Propugnà un socialisme democràtic obert a diverses ideologies Dedicà una certa atenció a temes catalans Entre d’altres, hi collaboraren Joaquín Ruiz Giménez, Enrique Tierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, José María Gil Robles i Pablo Castellanos Deixà de publicar-se l’any 1978 El 2004 el setmanari  Cambio 16 edità una nova etapa de la revista que finalitzà el 2011 després de la publicació de cinquanta-nou números

Els seus orígens es remunten al 1991 amb la creació d’un equip de carretera El primer president fou Josep Maria Arbuès El 1993, amb Josep Massanellas com a president i Josep Maria Robles com a director, incorporà els corredors Xavier Llamas i Xavier Faricle, entre d’altres El 1995 s’incrementà l’estructura de l’equip –26 corredors i 4 directors–, amb Antoni Pineda com a màxim responsable La temporada del 1997 fou la darrera Al cap de tres anys, sota la direcció de Joaquim Rovira, es creà l’equip de BTT El 2003 s’incorporaren Marc Trayter, Francesc Freixer i Eloi Gispert Arribà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del…

El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’…

Formada per més de 800 sacerdots i 2500 seminaristes, els seus membres, anomenats legionaris de Crist, tenen per objectiu estendre el Regne de Crist a la societat, especialment a través de la formació i l’educació Té nombroses escoles, universitats i cases repartides per 22 països del sud i el nord d’Amèrica, Europa i Oceania Comparteix fundador i manté una estreta relació amb l’associació seglar apostòlica Regnum Christi L’any 2006, el papa Benet XVI retirà Maciel dels seus càrrecs i el sancionà per abusos sexuals contra seminaristes L’abril del 2009 el Vaticà ordenà una investigació sobre…