Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Dietari de la generalitat
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu 1888, que en…
Club de Coloms Esportius Vilanova del Vallès
Columbofília
Club de coloms esportius de Vilanova del Vallès.
Fundat el 1988, és un dels clubs més destacats de Catalunya Participà amb èxit en competicions catalanes i estatals El local social és a la masia de Can Safont El 2011 tenia una cinquantena de socis
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
Llibre de cavalleries
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1957.
Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada…
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…
Safortesa

Armes dels Safortesa
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.
El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…