Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les…
marquesat de Cea de Sardenya
Història
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon.
marquesat de Fuentecilla
Història
Títol concedit a Sardenya el 1710 per Felip V a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya
Arxiu d’Estat de Càller
Historiografia catalana
Dipòsit documental instituït per Felip II (III de la Corona d’Espanya) el 12 d’octubre de 1618, que té el seu origen en l’antic Arxiu Patrimonial del Regne de Sardenya.
L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805,…
marquesat de Làcon
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon.
Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard mort el 1723, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702 A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar Sardenya, que encara el posseeixen A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví , comtes de Vilanova El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri
batalla d’Uras
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1470 prop d’aquest poble, a Sardenya, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla tot i això, els sards —que no en disposaven— assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer , el 1478
arxius historicodiplomàtics sards
Historiografia catalana
Conjunt d’arxius públics i privats a través del fons documental dels quals hom pot estudiar i comprendre la història de Sardenya durant l’època del domini de la corona catalanoaragonesa.
Aquests arxius, emesos per les cancelleries centrals i perifèriques catalanoaragoneses, són els següents l’Arxiu d’Estat de Càller, que té el pergamí més antic datat el 1365, mentre que l’original en paper més antic és del 1398 En registre, però sempre de producció catalana, l’ Archivio cagliaritano conserva escrits a partir del 1346 Gairebé el mateix succeeix a l’ Archivio Comunale di Cagliari , en el qual també falten documents originals o copiats anteriors al s XIV Cal esmentar també els altres arxius de Sardenya, útils per a la història del Regne de Sardenya…
combat naval de l’Alguer
Història
Militar
Batalla tinguda el 17 d’agost de 1353 entre l’estol genovès, que protegia el N de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa afeblí la potència naval de Gènova i confirmà el domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències