Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any en diverses poblacions i obtingué 2 consellers comarcals

En sobresurten Francesc Basil , que els anys 1686-87 pintà cinc quadres per a la capella de Sant Benet de la catedral de Vic, i Felip Basil , que pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i daurà 1790 el retaule major del santuari de Puig-l’agulla Osona

Fundat l’any 2000, fou impulsat per Josep Molins i Antolín A l’inici organitzà el Critèrium BTT de Vall de Lord, que des del 2002 forma part de la Copa Catalana Internacional de BTT El 2006 organitzà una prova de la Copa Catalana de trial i el 2008, del Superprestigi Massi de bicicleta de muntanya Gestiona el Centre BTT del Solsonès

Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost

La Fundació Althaia dona servei integral sanitari i social a 188000 habitants de l’àrea d’influència territorial de Manresa bàsicament Bages i Solsonès Actualment disposa de 457 llits d’hospitalització d’aguts, de 59 llits de caràcter privat i de 150 places d’atenció a la dependència Al seu patronat conflueixen cinc institucions Ajuntament de Manresa, Orde de Sant Joan de Déu, Mútua Manresana, Fundació Caixa Manresa i Generalitat de Catalunya

Té la seu a Solsona, i és format pel Consell Comarcal del Solsonès, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya CEDRICAT i la Generalitat de Catalunya Ha impulsat la creació d’altres centres amb activitats relacionades amb la gestió forestal, com ara el CEDRICAT, l’Institut Català de la Fusta INCAFUST i la plataforma digital Observatori Forestal Català

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs…

Inicialment bisetmanal, des del 1980 esdevingué trisetmanal El 1982 publicà una quarta edició setmanal, tipus revista de cap de setmana, i el 1983 aparegué també els dilluns, que se sumava a les que ja apareixien el dimarts, dijous i caps de setmana, i el 1991 es convertí en diari És un periòdic independent i progressista que cobreix informativament les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya 1986 i l’Anoia 1995, i també inclou informacions de l’Alt Urgell i del sector nord del Baix Llobregat L’empresa editora inicial, Edicions Intercomarcals SA, es basava en l’accionariat…

Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…