Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Open Catalunya
Culturisme
Competició de fisioculturisme que es disputa a Catalunya des del 2002.
Organitzada anualment per la Federació Catalana de Físic Culturisme, entre els esportistes que han guanyat aquest trofeu destaquen, en categoria femenina, Alejandra Chacón, Felisa González, Montserrat Tello i les germanes Yasmina i Jordina de Haro En categoria masculina, han estat campions Josep Camats, Francisco Reyes, Fèlix Barrachina, Miguel A Sastre, José Garcera i Miguel A Sánchez
Imágenes
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona amb periodicitat mensual entre el 1945 i el 1961.
Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme
Federació Catalana de Físic Culturisme

Omar Tannous, representant de la Federació Catalana de Físic Culturisme, guanyador del Campionat d’Europa UIBBN del 2011
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Powerlifting
Organisme rector del fisioculturisme i l’aixecament amb potència (powerlifting)
a Catalunya El 1998 s’independitzà de l’Associació Espanyola de Físic Culturisme i el mateix any fou admesa de forma provisional com a membre de la Unió Internacional de Culturisme, fins que el 2002 passà a ser-ne membre de ple dret Amb seu a Barcelona i presidida per Enric Torrent Méndez, els seus promotors foren els clubs TKD, Kirolak, Borges, Linyola, Vic Gym, Valmis, Manel Muñoz, Califòrnia Look, Emporium, Factory, Body Gym, Podium, Esport Rogent, Ribes, Molero Esport, Athenas Barcelona, Can Massalleras, Culturisme Igualada, World i Apolo Terrassa El 2011 tenia 29 clubs afiliats i prop de…
Don Pedro el Cruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 37 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre i tintats en color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Pedro, Domènec Ceret, Josep Durany ESTRENA Barcelona, 31101911 Sinopsi Pedro I, rei de Castella, s’assabenta que els seus tres germans bastards, Don Fadrique, Don Enrique i Don Tello, conspiren per arrabassar-li el tron Per tal d’impedir la conjuració, fa creure a Don Fadrique que vol reconciliar-se amb ell i li demana que el vingui a veure Just en acabar…
Barcelona Audiovisuals
Cinematografia
Associació de productors catalans constituïda a Barcelona al desembre del 1997 per gestionar i defensar els interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals dels seus afiliats.
A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València

Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…
,
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Recerques
Historiografia catalana
Revista catalana de recerca històrica, fundada el 1970, editada a Barcelona, de periodicitat anual, semestral o trimestral, segons les èpoques, i amb el subtítol Història, Economia, Cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Desenvolupament enciclopèdic Al s I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els s VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels s XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…